tag:blogger.com,1999:blog-58473455851253116992024-02-08T02:19:27.244-08:00Lletres, paraules i un escritAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-15169074142564403662016-05-29T23:40:00.001-07:002016-05-29T23:41:30.988-07:00ESTIMADA ET TROBO A FALTAR<div style="text-align: justify;">
Estimada,</div>
<div style="text-align: justify;">
Et trobo a faltar.</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser podria haver-t'ho dit abans més clarament, que t'estimava, però tenia vergonya. Tot i això has de saber que sempre he parlat bé de tu i seguire fent-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Formaves part de mi ja ho saps. Però ara ens hem perdut i ja no estem en contacte físicament com abans. Ara simplement et trobes dintre meu que per mi també és molt significatiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Me'n recordo de tu cada dia. Et trobo a faltar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem compertit molts moments juntes. Ens hem fet costat. Ens hem alegrat els dies. Ens hem portat la sort en tot moment. Fins i tot has compertit moments amb alguns amics meus. Que t'ho agraeixen molt. No són pas feliços perquè la nostra relació hagi acabat. Estan tristos com jo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També t'haig de fer saber que alhora sóc feliç d'haver-te perdut al cap d'un temps de compertir la nostra vida. No perquè no t'estimi simplement perquè m'has ajudat a fer-me gran i ara haig de seguir jo sola.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Adéu, estimada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Adéu, estimada polsera.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tu amb les teves dues paraules ACTITUD POSITIVA has fet de mi una altra persona i t'estaré eternament agraïda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una forta abraçada,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Júlia Podall.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Granollers, 23 de maig del 2016.<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-80450266381526595762016-05-29T23:25:00.001-07:002016-05-29T23:25:28.405-07:00L'ENSENYANÇA DE TUL'ENSENYANÇA DE TU<br />
<br />
El temps passa i<br />
llisca ràpid, lent...<br />
i tu, mare, amb<br />
ell m'eduques.<br />
<br />
Jo sortia i de tu<br />
la dolçor hereto.<br />
Amb un pic d'ullet<br />
la seguretat em transmets.<br />
<br />
Deixant-me fer,<br />
la responsabilitat<br />
l'empatià a poc a poc<br />
s'incorpora en mi.<br />
<br />
Tu, mare, m'ho has<br />
concedit tot i res.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-63841366117891261542016-04-25T00:01:00.002-07:002016-05-29T23:41:42.890-07:00PREVISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL JOVENT<div style="text-align: justify;">
En el futur no hi haurà jovent intel.ligent com ara, el jovent cada vegada anirà a pitjor. Els d'ara ja no som com els d'abans. Esperem que en ho donin tot mastegat, que tan sols en posar una paraula a "GOOGLE" ens surti la resposta. En el futur ja no tindran ni això, hi haurà uns robots que els ho faran tot. Ells explicaran els seus pensaments o ni això: tan sols en pensar el que volen fer el robot ja ho farà tot sol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests robots funcionaran amb bateries de 72h, i perquè cap adolescent es quedi sense bateria tan sols endollant-lo uan hora estarà carregat al 100%.</div>
<div style="text-align: justify;">
a les aules hi haurà els robots asseguts a la cadira i l'alumne al pati. Aquell alumne que tingui interès per les clases en arribar a casa es sincronitzarà amb el robot i captarà un 70% de l'informació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant el dia a dia aniràn amb aquest robot. Sobretot a l'hora d'anar a comprar, de portar coses de pes, de mirar si els hi han tornat bé el canvi. El problema vindrà qaun vulguin quedar amb la parella. El robot farà el que voldrà i explicarà als pares moltes coses. En aquets momentr hauran de deixar-lo a casa, si no volen explicar res. Si es troben amb algun inconvenient hauran d'espavilar-se sols sense l'ajuda del robot. Els costarà molt ja que portaran la vida sense fer res.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-81433068399612479612016-04-24T23:46:00.001-07:002016-05-29T23:42:07.735-07:00TIRA CÒMICA<div style="text-align: justify;">
En un dia normal a les 11 del vespre; me'n vaig anar a dormir. El dia següent tenia un partit per arbitrar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig rentar-me les dents, la cara, vaig anar al lavabo, vaig preparar-me les coses per al dia següent i em vaig estar al llit. Havia tingut un dia dur i vaig caure en un son molt profund.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Bon dia, Ramon!</div>
<div style="text-align: justify;">
-Igualment, Maria.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Hola, Ramon. Que passis un bon dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Si gràcies Eugeni.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquets dialegs eren alhora, em tornava boig. em van saludar om a miním de casa seva a la feina vint persones. Un fet molt estrany perquè el trajecte era de 10 minuts, si arribava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em vaig despertar, encara recordava tothom que m'havia elogiat en aquell meravellòs somni. Vaig sortir al cxarrer esperant rebre aquelles simpàtiques salutacions, però no en vaig tenir ni una.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser un partit complicat. Els jugadors es barallavenn entre ells, l'insultaven a ell.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Fill de puta, no saps aribitrar -arribava des de les grades.</div>
<div style="text-align: justify;">
-És que no saps fer res -deia un jugador.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Vas a favor de l'altre equip -cridava un altre jugador.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Però no veus que és un penal -li dei aun entrenador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de les grades no deixaven de arribar crits, es va llençar algun material. Van expulsar l'entrenador que el va cridar i un jugador de l'altre equip que va sobrepassar els límits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es va adonar que no tot eren flors i violes com en el seu somni i més en la seva feina, perquè ets molt jutjat.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-43786280408710380152016-03-06T23:50:00.000-08:002016-05-29T23:42:22.829-07:00L'ús del telèfon mòbil. <div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El mòbil és una eina molt útil, pots fer tantes coses com en un ordinador i més. Des d'enviar missatges, a trucar, utilitzar aplicacions per enviar missatges gratuïts, buscar preguntes per internet...</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això l'ús del mòbil comença a ser un problema. Se'n fa un ús excessiu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segueix algunes d'aquestes recomanacions:</div>
<div style="text-align: justify;">
- No estiguis amb el mòbil mentre estiguis amb la teva parella, amistats, família, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
- No utilitzis el telèfon mòbil per emportar-te la feina a casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
- No dormis amb el mòbil al costat del cap. Descansa. Pots viure sense ell. </div>
<div style="text-align: justify;">
- No publiquis tota la teva vida a internet, no a tothom li interessa.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Vigila què pujes a les xarxes socials. Tot es queda en un núvol i ho poden fer servir en contra teva.</div>
<div style="text-align: justify;">
- No afegeixis a tothom a l'instagram , facebook, twitter, ja que molts perfils són falsos i et poden enganyar. </div>
<div style="text-align: justify;">
- Desconnecta el telèfon durant la nit, les ones poden provocar un càncer cerebral.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Fes un ús correcte de l'internet en l'aparell electrònic. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-7222438707028792402015-12-05T06:39:00.004-08:002015-12-09T03:22:09.565-08:00EL MEU EMBARÀS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">18
de Novembre de 1999</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ahir vàrem anar d’excursió
amb el meu marit, a Puig Graciós on ens vam casar, feia 7 anys que no hi havíem
estat. Estava diferent, degut al foc que el va devastar. Des del dia en que ens
vam casar, que no hi anàvem, hi vaig sentir altra vegada una sensació molt
especial. A mi em venia de gust recordar vells temps, el Cesc que sap que m’agraden
molt aquestes coses, em va organitzar aquesta sortida i a la nit vàrem
aprofitar per anar a sopar a un restaurant, ja que havíem deixat a la meva
filla amb la meva mare i els seus cosins. Va ser un dia fantàstic, en el sopar vam
estar parlant de que potser a la Berta li agradaria tenir una germana, però que
de moment no ens ho plantejàvem, era massa d’hora. Al arribar a casa vam fer l’amor
com el dia en que ens vam casar va ser meravellós. Aquest matí em notava nova,
ja no era la mateixa, pot ser encara em notava la felicitat de l’esplèndid dia d’ahir. Era com
una flor pol·linitzada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">18
de Novembre de 1999<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ja fa dos dies que estic
madur una altra vegada i ningú em visita; em sento molt sol. Aquets eren els
meus pensaments abans que veies una petita cosa que es movia cap a mi amb molta
facilitat. No s’havia que era fins que ho he tingut a dos centímetres. He fet
un petit esforç per apropar-m’hi i finalment ha entrat dintre meu l’espermatozou
que estava esperant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">1</span></b><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">2
de Gener de 2000</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Aquest matí estava preocupada
és el segon més que no em ve la menstruació. No ho entenia, no recordava cap
moment en el que hagués fet l’acte sense protecció. Aquesta mateixa tarda he
anat a comprar-me el test. I l’he fet a casa, m’ha sortit positiu. Estava molt
feliç, els nens m’encanten i crec que hem nascut per reproduir-nos. Quan li he
dit al meu marit, també li ha fet molta il·lusió, no s’havia que ell volia que
arribes aquest moment. Em pensava que volia esperar una mica, feia relativament
poc que havíem tingut a la nostra primera nena. Jo no recordava el moment hem
que em podia haver quedat embarassada ell m’ho ha recordat, és veritat va ser
el dia en que vàrem anar a Puig Graciós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">12
de Gener de 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Vaig començar sent un zigot
i poc a poc m’he anat fent més gran, ara quan es refereixen a mi em diuen
embrió. La veritat és que amb dos mesos no he notat gaire la diferència però una
mica si. Començo a tenir cames i braços. I els meus òrgans interns poc a poc es
van formant, el primer en formar-se és el meu cervell. Aquest fet no m’agrada
encara li queden 7 mesos per acabar de formar-se i ja ho esta fent. Això significa
que tindre el cap molt gran?, em pregunto cada dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">25
de Març de 2000</span></b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Encara no he donat la
noticia a tothom, a la meva família és clar que sí, però a la feina només al
meu cap. L’hauré d’avisar per que tingui present que un dia hauré d’agafar la
baixa. El que ara em passa és que tinc panxa, encara no es veu clarament que
estic embarassada i això no m’agrada, jo sempre he sigut una dona molt primeta
i ara noto com la gent em mira, perquè creu que m’he engreixat. Fins i tot a l’hora
de dinar a la feina, que sempre estem
utilitzan dos taules, perquè sino amb una no hi ha lloc per tots; escolto, com a
la del costat comenten que m’he engreixat. Començo a tocar-me la panxa perquè vegin que estic embarassada
sense jo haver de dir res. Em passo el resta del dia tocant-me la panxa. Al vespre
ho parlo amb el meu marit em diu que no passa res que segueixo estan igual de
guapa com sempre. Ell sempre tan pilota, jajaja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">25
de Març del 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El meu intestí es comença a
omplir de meconi, la pell és molt fina,per no dir que és transparent. Com que no
tinc res a fer en tot el dia i ja puc començar a moure les meves extremitats, és
l’únic que faig, molestar a la meva mare. Segurament ella no ho noti, però com
que de tant en tant em dono compte que posa la mà a la panxa doncs, no canvio
la meva manera de passar el dia. És molt avorrit passar-me el dia aquí dins, em sento sol... com que tinc molt
lloc i tot es líquid decideixo nedar una mica així quan surti d’aquest lloc
tancat ja sabre fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">6
de Maig del 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Avui he anat al ginecòleg, m’han
fet una ecografia per saber si és nen o nena. Jo volia que fos nena i el Cesc
que fos nen. Per sort per mi és una nena tot i que em sap greu per ell, sempre
ha volgut tenir un nen perquè jugues a futbol i poder portar-lo als partits, però
de moment no podrà ser. Quan hem sortit del ginecòleg, hem anat a buscar coses
per la nena, mentrestant intentàvem decidir
quin nom li posaríem. No hem decidit res, no hem trobat cap que ens agradés
prou. Al Cesc li agrada Marta, però jo penso que és massa semblant a Berta. Era
l’hora d’anar a buscar a la Berta a l’escola i hem aprofitat per anar-hi els
dos. Li hem explicat tindria una germaneta i acte seguit ens ha preguntat que
com li diríem. Li hem dit que no ho sabíem i ens ha dit que volia que es digues
Júlia. En aquest nom no havíem pensat i als dos ens ha agradat molt i em decidit
que així es dirà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">6
de Maig de 2000</span></b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Avui volien fer-me una
ecografia. Com que m’han donat una mica de protagonisme he decidit que no
deixaria que em veiessin. Han estat molt estona mirant-me perquè em movia moltíssim,
però finalment, no se encara com, han aconseguit saber que sóc una nena. A la
meva mare li ha fet molta il·lusió, al meu pare no tanta però també. Ha dit que
era molt guapa. Com que ja tinc la cara completament formada, per això m’ho deu
haver dit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">10
de Juliol de 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Estic impacient, vull que
surti ja per poder veure-la i abraçar-la. Sense haver-la vist, només amb
ecografies no entenc com se li pot agafar tant d’afecte i arribar a estimar
tant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">10
de Juliol de 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ja no tinc espai, estic molt
angoixada. No paro de donar-li patades a la meva mare i em sap greu, pobreta. A
ple estiu amb la calor que fa i jo molestant-la. Però no hi puc fer més, és impossible
arribar a imaginar-te l’incomoda que estic, no trobo cap posició en la que
estigui còmoda. Tinc el pressentiment que tinc una germana que està més impacient
que els meus pares. Sempre para l’orella per veure si m’escolta dir alguna
cosa, jo encara no tinc el poder de poder parlar. Se que m’estimarà moltíssim, com
jo a ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">3
d’agost de 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ens hem llevat com cada dia
per portar a la Berta al casal d’estiu i quan ja tornàvem cap a casa, he notat
que em pixava però no, havia trencat aigües. Corrents ens hem dirigit cap a la
Policlínica, la meva germana m’ha portat les coses que jo tenia preparades per
el dia que passes i m’ha dit que s’encarregava de la Berta. Ha sigut un part
molt dolorós i llarg, no hi havia manera que sortís. Posava la cara, semblava
que ho volgués veure tot abans de temps, per molt que empenyés no canviava la
posició del cap i finalment han decidit fer-me cesària. Per fi, tenir-la en
braços, després de tot aquest temps ha sigut magnífic, emocionat, meravellós,
en definitiva indescriptible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">3
d’agost del 2000<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ha arribat el dia. La mare
ha trencat aigües. Sento que per fi podré descobrir el que m’espera fora d’aquest
lloc tancat. És el moment, veig una llum i poso la cara per poder veure món d’una
vegada. Però, no se el perquè, em quedo estancada cada vegada en el mateix
lloc. Escolto que diuen que no es problema de la meva mare; com jo em pensava
sinó que soc jo que no estic posant la part correcte del cap. Ja deia jo que el
primer en formar-se fos el meu cap, no seria pas una bona idea. De cop i volta
noto com unes mans em treuen d’aquest lloc agobiant, on he viscut aquests nou
mesos. Noto un cop i em poso a plorar, tinc fred, ja no m’envolta aquesta aigua
calenta. Em netegen una mica, m’emboliquen i em deixen sobre el pit de la mare.
Per fi els conec i estic amb ells. La meva mare plora, riu i em mira, em mira i
no em deixa de mirar, amb uns ulls molt tendres. Sento el pare que diu Gemma ja
la tenim aquí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-64483213491625819552015-10-26T00:45:00.000-07:002015-12-05T03:49:57.036-08:00NASCUT PER UN MOTIU<div style="text-align: justify;">
Només penso que quasi no fa ni un any que vaig sortir de la panxa de la meva mare. I ja m'estan ensenyant mil i una coses que hauré d'aplicar d'aquí a molt poc.</div>
<div style="text-align: justify;">
Van passant els dies i segueixo pensant en el meu futur: que serà de mi? On estaré d'aquí tan sols uns anys? Que en faran de mi? Jo aquí sóc feliç amb els meus companys sense cap preocupació i sabent que la vida de ningú depèn de mi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Han passat dies, setmanes, mesos i algun any també. Ara em toca fer la meva funció, no sé sí m'agradarà sí agradaré de la manera que sóc, no sé res, estic aquí al mig d'un merder que no sé si sortirà bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha arribat el dia, vaig acompanyat de diverses persones, em presenten, la impressió amb la meva nova mestressa és bona. Sóc un gos pigall i ara em toca ajudar aquesta senyora en el seu dia a dia. M'ha explicat que no és el primer gos pigall que té i això em deixa més tranquil.</div>
<br />
<img src="http://images.ara.cat/suplements/arabcn/del-Barcelona-que-no-uniques_ARAIMA20150502_0081_1.jpg" height="271" width="400" />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-8150338912864850692015-10-26T00:33:00.002-07:002015-12-05T03:50:07.290-08:00 LA NOIETA DEL "BOOK" DE FOTOS<div style="text-align: justify;">
Vét aquí una vegada una noieta que, quan ja anava cap a casa, es va trobar uns dinerets.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan va arribar a casa es preguntava què en podia fer. Un viatge de un cap de setmana? No, si no tinc nòvio no té gràcia es responia ella mateixa. mentre estigui soltera o em ve de gust fer res, es lementava. I just en aquell moment va pensar de fer-se un "book" de fotos on quedés d'allò més guapa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al dia següent a la tarda ja el tenia fet, va agafar la foto que més li agradava i la va penjar a la seva pàgina de "edarling".</div>
<div style="text-align: justify;">
No van passar ni tan sols 5 minuts que ja havia rebut més de 15 correus. Va retornar missatges a cada un d'ells però cap li va agradar, un no tenia plans de futur, l'altre no treballava, l'altre no havia estudiat mai...</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan ja no podia més va rebre un últim missatge, era el noi perfecte: treballava, cuinava i a sobre el trobava molt guapo. La noieta va quedar amb ell, tot i que la mare li va dir que vigilés que no li passés res. el que ningú sabia i ell tampoc és que era l'amor de la seva vida, era un company de classe de l'institut del qual s'havia enamorat. Però això era un secret que no pensava dir a ningú ni tan sols a ell.</div>
<br />
<img src="http://fotos.tsncs.com/img/20130123/8493147/book-de-fotos-profesional-97792684_3.jpg" />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5847345585125311699.post-52093021260181251662015-10-04T23:54:00.000-07:002015-12-05T03:50:19.907-08:00COM SÓC?<div style="text-align: justify;">
Em dic Júlia Podall i SÓC una persona estudiosa, amigable, responsable, empàtica... FAIG natació sincronitzada al club natació Granollers. Entreno unes 26h setmanals. M'agrada molt aquest esport. A més a més em fa tenir una disciplina molt gran i crec que això és bo.</div>
<div style="text-align: justify;">
Què vull ser de gran? Feia uns anys que ho tenia molt clar que em volia dedicar a la cuina però tan sols fa uns mesos que no ho acabo de veure clar, no li veig un bon futur. Ho podria fer com afició i trobar una altre ofici que m'inspirés, però encara estic buscant-lo. M'ENCANTA la cuina, per això és el que em volia dedicar, m'agrada més la part de les postres que les altres. També podríem dir que m'encanta anar als escoltes, perquè penso en mi, em fa créixer com a persona, em distrec del dia a dia i m'ho passo bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat és que m'agrada ESCRIURE quan estic inspirada, m'agraden més els textos de reflexionar que els altres. El problema que tinc és que faig moltes faltes d'ortografia però tot es pot millorar.</div>
<br />
<img src="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGgzdOhjZDcNDcOUqtagO4n9a5jflmfVyEwILjARGpYYECol1C1w" />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12010570649096206349noreply@blogger.com0