En un dia normal a les 11 del vespre; me'n vaig anar a dormir. El dia següent tenia un partit per arbitrar.
Vaig rentar-me les dents, la cara, vaig anar al lavabo, vaig preparar-me les coses per al dia següent i em vaig estar al llit. Havia tingut un dia dur i vaig caure en un son molt profund.
- Bon dia, Ramon!
-Igualment, Maria.
-Hola, Ramon. Que passis un bon dia.
-Si gràcies Eugeni.
Aquets dialegs eren alhora, em tornava boig. em van saludar om a miním de casa seva a la feina vint persones. Un fet molt estrany perquè el trajecte era de 10 minuts, si arribava.
Em vaig despertar, encara recordava tothom que m'havia elogiat en aquell meravellòs somni. Vaig sortir al cxarrer esperant rebre aquelles simpàtiques salutacions, però no en vaig tenir ni una.
Va ser un partit complicat. Els jugadors es barallavenn entre ells, l'insultaven a ell.
-Fill de puta, no saps aribitrar -arribava des de les grades.
-És que no saps fer res -deia un jugador.
-Vas a favor de l'altre equip -cridava un altre jugador.
-Però no veus que és un penal -li dei aun entrenador.
Des de les grades no deixaven de arribar crits, es va llençar algun material. Van expulsar l'entrenador que el va cridar i un jugador de l'altre equip que va sobrepassar els límits.
Es va adonar que no tot eren flors i violes com en el seu somni i més en la seva feina, perquè ets molt jutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada