dissabte, 5 de desembre del 2015

EL MEU EMBARÀS

18 de Novembre de 1999
Ahir vàrem anar d’excursió amb el meu marit, a Puig Graciós on ens vam casar, feia 7 anys que no hi havíem estat. Estava diferent, degut al foc que el va devastar. Des del dia en que ens vam casar, que no hi anàvem, hi vaig sentir altra vegada una sensació molt especial. A mi em venia de gust recordar vells temps, el Cesc que sap que m’agraden molt aquestes coses, em va organitzar aquesta sortida i a la nit vàrem aprofitar per anar a sopar a un restaurant, ja que havíem deixat a la meva filla amb la meva mare i els seus cosins. Va ser un dia fantàstic, en el sopar vam estar parlant de que potser a la Berta li agradaria tenir una germana, però que de moment no ens ho plantejàvem, era massa d’hora. Al arribar a casa vam fer l’amor com el dia en que ens vam casar va ser meravellós. Aquest matí em notava nova, ja no era la mateixa, pot ser encara em notava  la felicitat de l’esplèndid dia d’ahir. Era com una flor pol·linitzada.

18 de Novembre de 1999
Ja fa dos dies que estic madur una altra vegada i ningú em visita; em sento molt sol. Aquets eren els meus pensaments abans que veies una petita cosa que es movia cap a mi amb molta facilitat. No s’havia que era fins que ho he tingut a dos centímetres. He fet un petit esforç per apropar-m’hi i finalment ha entrat dintre meu l’espermatozou que estava esperant.

12 de Gener de 2000
Aquest matí estava preocupada és el segon més que no em ve la menstruació. No ho entenia, no recordava cap moment en el que hagués fet l’acte sense protecció. Aquesta mateixa tarda he anat a comprar-me el test. I l’he fet a casa, m’ha sortit positiu. Estava molt feliç, els nens m’encanten i crec que hem nascut per reproduir-nos. Quan li he dit al meu marit, també li ha fet molta il·lusió, no s’havia que ell volia que arribes aquest moment. Em pensava que volia esperar una mica, feia relativament poc que havíem tingut a la nostra primera nena. Jo no recordava el moment hem que em podia haver quedat embarassada ell m’ho ha recordat, és veritat va ser el dia en que vàrem anar a Puig Graciós.

12 de Gener de 2000
Vaig començar sent un zigot i poc a poc m’he anat fent més gran, ara quan es refereixen a mi em diuen embrió. La veritat és que amb dos mesos no he notat gaire la diferència però una mica si. Començo a tenir cames i braços. I els meus òrgans interns poc a poc es van formant, el primer en formar-se és el meu cervell. Aquest fet no m’agrada encara li queden 7 mesos per acabar de formar-se i ja ho esta fent. Això significa que tindre el cap molt gran?, em pregunto cada dia.  

25 de Març de 2000
Encara no he donat la noticia a tothom, a la meva família és clar que sí, però a la feina només al meu cap. L’hauré d’avisar per que tingui present que un dia hauré d’agafar la baixa. El que ara em passa és que tinc panxa, encara no es veu clarament que estic embarassada i això no m’agrada, jo sempre he sigut una dona molt primeta i ara noto com la gent em mira, perquè creu que m’he engreixat. Fins i tot a l’hora de dinar a la feina,  que sempre estem utilitzan dos taules, perquè sino amb una no hi ha lloc per tots; escolto, com a la del costat comenten que m’he engreixat. Començo  a tocar-me la panxa perquè vegin que estic embarassada sense jo haver de dir res. Em passo el resta del dia tocant-me la panxa. Al vespre ho parlo amb el meu marit em diu que no passa res que segueixo estan igual de guapa com sempre. Ell sempre tan pilota,  jajaja.

25 de Març del 2000
El meu intestí es comença a omplir de meconi, la pell és molt fina,per no dir que és transparent. Com que no tinc res a fer en tot el dia i ja puc començar a moure les meves extremitats, és l’únic que faig, molestar a la meva mare. Segurament ella no ho noti, però com que de tant en tant em dono compte que posa la mà a la panxa doncs, no canvio la meva manera de passar el dia. És molt avorrit passar-me el dia  aquí dins, em sento sol... com que tinc molt lloc i tot es líquid decideixo nedar una mica així quan surti d’aquest lloc tancat ja sabre fer-ho.

6 de Maig del 2000
Avui he anat al ginecòleg, m’han fet una ecografia per saber si és nen o nena. Jo volia que fos nena i el Cesc que fos nen. Per sort per mi és una nena tot i que em sap greu per ell, sempre ha volgut tenir un nen perquè jugues a futbol i poder portar-lo als partits, però de moment no podrà ser. Quan hem sortit del ginecòleg, hem anat a buscar coses per la nena, mentrestant  intentàvem decidir quin nom li posaríem. No hem decidit res, no hem trobat cap que ens agradés prou. Al Cesc li agrada Marta, però jo penso que és massa semblant a Berta. Era l’hora d’anar a buscar a la Berta a l’escola i hem aprofitat per anar-hi els dos. Li hem explicat tindria una germaneta i acte seguit ens ha preguntat que com li diríem. Li hem dit que no ho sabíem i ens ha dit que volia que es digues Júlia. En aquest nom no havíem pensat i als dos ens ha agradat molt i em decidit que així es dirà.

6 de Maig de 2000
Avui volien fer-me una ecografia. Com que m’han donat una mica de protagonisme he decidit que no deixaria que em veiessin. Han estat molt estona mirant-me perquè em movia moltíssim, però finalment, no se encara com, han aconseguit saber que sóc una nena. A la meva mare li ha fet molta il·lusió, al meu pare no tanta però també. Ha dit que era molt guapa. Com que ja tinc la cara completament formada, per això m’ho deu haver dit.

10 de Juliol de 2000
Estic impacient, vull que surti ja per poder veure-la i abraçar-la. Sense haver-la vist, només amb ecografies no entenc com se li pot agafar tant d’afecte i arribar a estimar tant.

10 de Juliol de 2000
Ja no tinc espai, estic molt angoixada. No paro de donar-li patades a la meva mare i em sap greu, pobreta. A ple estiu amb la calor que fa i jo molestant-la. Però no hi puc fer més, és impossible arribar a imaginar-te l’incomoda que estic, no trobo cap posició en la que estigui còmoda. Tinc el pressentiment que tinc una germana que està més impacient que els meus pares. Sempre para l’orella per veure si m’escolta dir alguna cosa, jo encara no tinc el poder de poder parlar. Se que m’estimarà moltíssim, com jo a ella.

3 d’agost de 2000
Ens hem llevat com cada dia per portar a la Berta al casal d’estiu i quan ja tornàvem cap a casa, he notat que em pixava però no, havia trencat aigües. Corrents ens hem dirigit cap a la Policlínica, la meva germana m’ha portat les coses que jo tenia preparades per el dia que passes i m’ha dit que s’encarregava de la Berta. Ha sigut un part molt dolorós i llarg, no hi havia manera que sortís. Posava la cara, semblava que ho volgués veure tot abans de temps, per molt que empenyés no canviava la posició del cap i finalment han decidit fer-me cesària. Per fi, tenir-la en braços, després de tot aquest temps ha sigut magnífic, emocionat, meravellós, en definitiva indescriptible.

3 d’agost del 2000
Ha arribat el dia. La mare ha trencat aigües. Sento que per fi podré descobrir el que m’espera fora d’aquest lloc tancat. És el moment, veig una llum i poso la cara per poder veure món d’una vegada. Però, no se el perquè, em quedo estancada cada vegada en el mateix lloc. Escolto que diuen que no es problema de la meva mare; com jo em pensava sinó que soc jo que no estic posant la part correcte del cap. Ja deia jo que el primer en formar-se fos el meu cap, no seria pas una bona idea. De cop i volta noto com unes mans em treuen d’aquest lloc agobiant, on he viscut aquests nou mesos. Noto un cop i em poso a plorar, tinc fred, ja no m’envolta aquesta aigua calenta. Em netegen una mica, m’emboliquen i em deixen sobre el pit de la mare. Per fi els conec i estic amb ells. La meva mare plora, riu i em mira, em mira i no em deixa de mirar, amb uns ulls molt tendres. Sento el pare que diu Gemma ja la tenim aquí.