18
de Novembre de 1999
Ahir vàrem anar d’excursió
amb el meu marit, a Puig Graciós on ens vam casar, feia 7 anys que no hi havíem
estat. Estava diferent, degut al foc que el va devastar. Des del dia en que ens
vam casar, que no hi anàvem, hi vaig sentir altra vegada una sensació molt
especial. A mi em venia de gust recordar vells temps, el Cesc que sap que m’agraden
molt aquestes coses, em va organitzar aquesta sortida i a la nit vàrem
aprofitar per anar a sopar a un restaurant, ja que havíem deixat a la meva
filla amb la meva mare i els seus cosins. Va ser un dia fantàstic, en el sopar vam
estar parlant de que potser a la Berta li agradaria tenir una germana, però que
de moment no ens ho plantejàvem, era massa d’hora. Al arribar a casa vam fer l’amor
com el dia en que ens vam casar va ser meravellós. Aquest matí em notava nova,
ja no era la mateixa, pot ser encara em notava la felicitat de l’esplèndid dia d’ahir. Era com
una flor pol·linitzada.
18 de Novembre de 1999
Ja fa dos dies que estic
madur una altra vegada i ningú em visita; em sento molt sol. Aquets eren els
meus pensaments abans que veies una petita cosa que es movia cap a mi amb molta
facilitat. No s’havia que era fins que ho he tingut a dos centímetres. He fet
un petit esforç per apropar-m’hi i finalment ha entrat dintre meu l’espermatozou
que estava esperant.
12 de Gener de 2000
Aquest matí estava preocupada
és el segon més que no em ve la menstruació. No ho entenia, no recordava cap
moment en el que hagués fet l’acte sense protecció. Aquesta mateixa tarda he
anat a comprar-me el test. I l’he fet a casa, m’ha sortit positiu. Estava molt
feliç, els nens m’encanten i crec que hem nascut per reproduir-nos. Quan li he
dit al meu marit, també li ha fet molta il·lusió, no s’havia que ell volia que
arribes aquest moment. Em pensava que volia esperar una mica, feia relativament
poc que havíem tingut a la nostra primera nena. Jo no recordava el moment hem
que em podia haver quedat embarassada ell m’ho ha recordat, és veritat va ser
el dia en que vàrem anar a Puig Graciós.
12 de Gener de 2000
Vaig començar sent un zigot
i poc a poc m’he anat fent més gran, ara quan es refereixen a mi em diuen
embrió. La veritat és que amb dos mesos no he notat gaire la diferència però una
mica si. Començo a tenir cames i braços. I els meus òrgans interns poc a poc es
van formant, el primer en formar-se és el meu cervell. Aquest fet no m’agrada
encara li queden 7 mesos per acabar de formar-se i ja ho esta fent. Això significa
que tindre el cap molt gran?, em pregunto cada dia.
25 de Març de 2000
Encara no he donat la
noticia a tothom, a la meva família és clar que sí, però a la feina només al
meu cap. L’hauré d’avisar per que tingui present que un dia hauré d’agafar la
baixa. El que ara em passa és que tinc panxa, encara no es veu clarament que
estic embarassada i això no m’agrada, jo sempre he sigut una dona molt primeta
i ara noto com la gent em mira, perquè creu que m’he engreixat. Fins i tot a l’hora
de dinar a la feina, que sempre estem
utilitzan dos taules, perquè sino amb una no hi ha lloc per tots; escolto, com a
la del costat comenten que m’he engreixat. Començo a tocar-me la panxa perquè vegin que estic embarassada
sense jo haver de dir res. Em passo el resta del dia tocant-me la panxa. Al vespre
ho parlo amb el meu marit em diu que no passa res que segueixo estan igual de
guapa com sempre. Ell sempre tan pilota, jajaja.
25 de Març del 2000
El meu intestí es comença a
omplir de meconi, la pell és molt fina,per no dir que és transparent. Com que no
tinc res a fer en tot el dia i ja puc començar a moure les meves extremitats, és
l’únic que faig, molestar a la meva mare. Segurament ella no ho noti, però com
que de tant en tant em dono compte que posa la mà a la panxa doncs, no canvio
la meva manera de passar el dia. És molt avorrit passar-me el dia aquí dins, em sento sol... com que tinc molt
lloc i tot es líquid decideixo nedar una mica així quan surti d’aquest lloc
tancat ja sabre fer-ho.
6 de Maig del 2000
Avui he anat al ginecòleg, m’han
fet una ecografia per saber si és nen o nena. Jo volia que fos nena i el Cesc
que fos nen. Per sort per mi és una nena tot i que em sap greu per ell, sempre
ha volgut tenir un nen perquè jugues a futbol i poder portar-lo als partits, però
de moment no podrà ser. Quan hem sortit del ginecòleg, hem anat a buscar coses
per la nena, mentrestant intentàvem decidir
quin nom li posaríem. No hem decidit res, no hem trobat cap que ens agradés
prou. Al Cesc li agrada Marta, però jo penso que és massa semblant a Berta. Era
l’hora d’anar a buscar a la Berta a l’escola i hem aprofitat per anar-hi els
dos. Li hem explicat tindria una germaneta i acte seguit ens ha preguntat que
com li diríem. Li hem dit que no ho sabíem i ens ha dit que volia que es digues
Júlia. En aquest nom no havíem pensat i als dos ens ha agradat molt i em decidit
que així es dirà.
6 de Maig de 2000
Avui volien fer-me una
ecografia. Com que m’han donat una mica de protagonisme he decidit que no
deixaria que em veiessin. Han estat molt estona mirant-me perquè em movia moltíssim,
però finalment, no se encara com, han aconseguit saber que sóc una nena. A la
meva mare li ha fet molta il·lusió, al meu pare no tanta però també. Ha dit que
era molt guapa. Com que ja tinc la cara completament formada, per això m’ho deu
haver dit.
10
de Juliol de 2000
Estic impacient, vull que
surti ja per poder veure-la i abraçar-la. Sense haver-la vist, només amb
ecografies no entenc com se li pot agafar tant d’afecte i arribar a estimar
tant.
10 de Juliol de 2000
Ja no tinc espai, estic molt
angoixada. No paro de donar-li patades a la meva mare i em sap greu, pobreta. A
ple estiu amb la calor que fa i jo molestant-la. Però no hi puc fer més, és impossible
arribar a imaginar-te l’incomoda que estic, no trobo cap posició en la que
estigui còmoda. Tinc el pressentiment que tinc una germana que està més impacient
que els meus pares. Sempre para l’orella per veure si m’escolta dir alguna
cosa, jo encara no tinc el poder de poder parlar. Se que m’estimarà moltíssim, com
jo a ella.
3 d’agost de 2000
Ens hem llevat com cada dia
per portar a la Berta al casal d’estiu i quan ja tornàvem cap a casa, he notat
que em pixava però no, havia trencat aigües. Corrents ens hem dirigit cap a la
Policlínica, la meva germana m’ha portat les coses que jo tenia preparades per
el dia que passes i m’ha dit que s’encarregava de la Berta. Ha sigut un part
molt dolorós i llarg, no hi havia manera que sortís. Posava la cara, semblava
que ho volgués veure tot abans de temps, per molt que empenyés no canviava la
posició del cap i finalment han decidit fer-me cesària. Per fi, tenir-la en
braços, després de tot aquest temps ha sigut magnífic, emocionat, meravellós,
en definitiva indescriptible.
3 d’agost del 2000
Ha arribat el dia. La mare
ha trencat aigües. Sento que per fi podré descobrir el que m’espera fora d’aquest
lloc tancat. És el moment, veig una llum i poso la cara per poder veure món d’una
vegada. Però, no se el perquè, em quedo estancada cada vegada en el mateix
lloc. Escolto que diuen que no es problema de la meva mare; com jo em pensava
sinó que soc jo que no estic posant la part correcte del cap. Ja deia jo que el
primer en formar-se fos el meu cap, no seria pas una bona idea. De cop i volta
noto com unes mans em treuen d’aquest lloc agobiant, on he viscut aquests nou
mesos. Noto un cop i em poso a plorar, tinc fred, ja no m’envolta aquesta aigua
calenta. Em netegen una mica, m’emboliquen i em deixen sobre el pit de la mare.
Per fi els conec i estic amb ells. La meva mare plora, riu i em mira, em mira i
no em deixa de mirar, amb uns ulls molt tendres. Sento el pare que diu Gemma ja
la tenim aquí.